Jacques Lecoq (Paris, 1921-1999)

Desprès d’haver ensenyat educació física i esportiva, Jacques Lecoq s’inicià com actor a Grenoble (1945) i a Pàdova (1948), on descobreix la Commedia dell’arte i les seves màscares.

Quatre anys mes tard, Jacques Lecoq participa amb Giorgio Strehler i Paolo Grassi a la fundació de l’escola del Piccolo Teatro de Milan.

En 1956, torna a París per a crear la seva Ecole Internationale de Théâtre Jacques Lecoq, encara en funcionament i que és considerada una de les millors escoles de teatre  del món.

Durant tota la seva vida professional, Jacques Lecoq s’interessa pel cos humà i els seus llenguatges, però rebutja enquadrar-se en l’ensenyament i la pràctica de les pantomimes mudes i imitatives.

Inspirant-se en la Commedia dell’Arte, Jacques Lecoq explora noves vies del teatre corporal que no exclou la paraula.  Estudia amb una atenció particular el personatge del pallasso i desenvolupa la seva pròpia tècnica de joc amb la màscara.

En 1976 obre, en col·laboració amb l’arquitecte Krikor Belekian, el LEM (Laboratoire d’Étude du Mouvement) on s’investiguen les relacions entre el cos i l’arquitectura (espai, escenografia, accessoris,..) 

L'Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq ensenya el domini del moviment i del gest a través dels diferents territoris dramàtics que es poden reconèixer: el llenguatge del gest, el melodrama, la comèdia humana, la tragèdia, els bufons, el pallasso i les varietats còmiques.